Vai al contenuto

Hugo De Rossi

Da Wikipedia
(Readressà da Hugo de Rossi)
Articul per Ladin Gherdëina
de Rossi tl 1920
Geschichte der ladinischen literatur
Bibliografia Ladina

Hugo De Rossi (1875, Poza -1940, Dispruch) fova n funzioner asburgich a Dispruch de ravises fascianes. L fova n ativist dla Union Ladina tla capitela dl Tirol y l fova scialdi ntressà ala vedla lijëndes ladines de si valeda. Se stizan n bona pert sun l lëur dl pluan Giosef Brunel de Zepon ovel salvà truepa documentazion sun la tradizions, la usanzes y la credënzes di vedli ladins. L ova nce lascià n manuscrit de n dizioner fascian de gran valuta[1].

Operes[mudé | muda l codesc]


Test[mudé | muda l codesc]

Amò valch de i draghes

I draghes vivea te Lach de Antermoa e te Lach de Boé. I stajea ju, fon fon te l'aga, e canche i se begaa, i bugolaa che parea che tonasse. Nesciugn pel dir coche i à vardà fora, parché i stajea ju n fon de l'aga, e apena che i era te l'aria i era fech e fiama. Se i fossa resté n pez te l'aria i se aessa brujà desche n toch de legn.

Nesc veies, iaves e besaves i contaa, che i li à vedui te na not scura e scurenta. I vegnìa fora dal lach, n grumen de fech roan co na couda roenta, che vegnìa semper piu scura. L ciel era lumenous e te la valada l'era più chiar che de dì. Se aessa podù nfilzar n fil te na voia. Rué te Lach de Antermoa, i sutaa te aga, che boìa e fajea n revedoz, che duta la val sdrenaa. Nesciugn no se fidaa restar de not apede un de chisc laghes, parché i draghes tiraa ite co la couda l bestiam e valch outa ence jent, e i li magnaa.

I conta, che apede l'aga vivea n pìcol omenet, che de not ge paraa l bestiam davejin, che i draghes podea sorì ciaparli co la couda. Canche i draghes sgolaa stroz l'era n rie segn. O che vegnìa te chel an le aghe o na gran tempesta, o na morìa o n'autra desgrazia. Se sà che la jent era spaventada apena che se lasciaa veder n drach.

Wikisource[mudé | muda l codesc]

Hugo de Rossi

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q23308540

Liams[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Walter Belardi "Profilo storico-politico della lingua e letteratura ladina" Roma, 1994

Persunaliteies ladines